¿Tenen dret les institucions valencianes a legislar en l’àmbit civil? Des de la seua fundació, l’autogovern valencià va dictar les normes de la vida quotidiana dels seus ciutadans (matrimoni, contractacions, herències, successions) fins que aquesta facultat li va ser arrabassada pel Decret de Nova Planta de 1707 i va ser sotmesa a la jurisdicció castellana. El valencià és l’únic territori amb dret civil propi en què aquest dret no va ser recuperat després de l’onada centralitzadora i uniformista de l’Estat espanyol. Però, lluny de ser un debat arcaïtzant i caduc, és d’una actualitat i una modernitat ben pregones. D’una banda, permet legislar tenint en compte les necessitats socials pròximes i específiques, i, de l’altra, és l’exigència d’un poble que vol regir el seu destí, i que la tossuda i arbitrària voluntat de l’actual Tribunal Constitucional ens ha negat.

Joan Tamarit Palàcios. Degà del col·legi d’advocats de Sueca entre el 2007 i el 2016. Actualment és el secretari general del Consell Jurídic Consultiu.

Javier Palao Gil. Professor titular d’Història del Dret. Director de la càtedra de Dret Civil. Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Rafael Verdera Server. Catedràtic de Dret Civil. Director del Departament de Dret Civil de la Universitat de València.